Entrades

Els vestits

Els Vestits

VestitsNoies

Actualment

El 2004 la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri innaugura un nou vestuari dissenyat per Josep Ahumada Vilalta. El dissenys, inspirats en la moda de finals del s. XIX i principis del XX, són molt vistosos i funcionals. Cada un dels vestits té el seu propi encant i és diferent de la resta, però segueixen el mateix patró. Un dels trets característics dels vestits de les noies és la recuperació del ram de flors com a ornament i complement.

El vestuari de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri ha viscut molts canvis al llarg dels anys.

Una mica d’història

El vestuari de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri ha viscut molts canvis al llarg dels anys.

Abans del segle XVII, participar com a balladors en aquestes danses pressuposava un nivell de vida un xic elevat, puix que els vestits i els ornaments exigien despeses considerables, encara que no totes les parelles els usaven igual, ja que en lloc de mantellina blanca de casc i vel de puntes, i el barret de felpa de mitja copa, les pertanyents a les masies anaven amb caputxa i barretina morada. Això denota que era un poble on havien de córrer hàbits senyorials.

A l’any 1897 disposem de la primera documentació gràfica, on podem veure les parelles balladores d’aquell any. Els vestits de les dones eren llargs amb colors clars i estampats petits.

A principis del segle XX, els balladors van passar a portar, en el cas de les donzelles, vestits per sota els genolls de seda de colors clars i mantellina blanca llarga. Els fadrins anaven vestits de llana de tons foscos i barrets de copa alta. (Foto: parelles balladores 1897)

A l’any 1933 es va ballar per primera i darrera vegada amb vestuari de pagès i pagesa catalans, on els homes vestien de pana de color marró, tot plegat per la influència de la presència d’Esquerra Republicana a l’ajuntament de Castellterçol.

Al voltant dels anys cinquanta, en algunes ocasions faltaven parelles voluntàries per ballar. Era aleshores quan la ballava l’esbart del poble (Rosa d’Abril), i va ser el moment en què es va introduir el vestuari tradicional català.

Al 1957 va produir-se un nou canvi, on les sis parelles portarien un vestit típic, adornades amb majestuoses capes de gust vuitcentista.

Els anys 1968 i 1969 se segueix la moda del moment (reportatge fotogràfic d’Eugeni Forcano en el llibre de Josep M.Espinàs), i les noies vesteixen amb minifaldilles més o menys curtes.

Entre el 1970 i el 1980 es va decidir adoptar com a vestuari per ballar aquell que s’utilitzava en cas de que l’esbart del poble hagués de sortir a ballar, i el vestuari va passar llavors a ser propietat de l’Ajuntament de Castellterçol.

Aquest mateix vestuari estava inspirat clarament amb el tradicional vestuari català. Les noies duien el cosset de vellut negre, les mitenes de ret, la faldilla de plecs de colors vius, les mitges de color clar i les sabates de taló negres. Els nois duien el barret de copa, la capa, el conjunt de vellut negre, sabates negres amb sivella, i un gran llaç de colors variats. (Foto: parelles any 1997)

Però això dura fins el 2003 quan el Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri va decidir fer un nou vestuari. L’encarregat de dissenyar-lo va ser Josep Ahumada Vilalta. El nou disseny s’inspira en la moda de finals del s. XIX i principis del XX, i es va tenir en compte la vistositat d’aquest, però també la seva funcionalitat. (Imatge esbossos escollits)

El 2004 es va inaugurar el nou vestuari. Val a dir que Josep Ahumada va fer l’esbós d’uns altres vestits inspirant-se en els que s’havien portat a la dècada dels setanta, però finalment s’escolliren els primers esbossos. (Imatge esbossos no utilitzats)

La música

La Música

DansaDiumenge2012-17

Tant la música de la Dansa de Castellterçol com la del Ball del Ciri són d’autor i data desconeguts, encara que existeixen referencies històriques més antigues del Ball del Ciri, concretament del 1762; la Dansa podria ser posterior.

LA DANSA

En el cas de la Dansa, podem parlar clarament d’un ball dividit en diferents parts o “suite de danses”, tal com s’esdevenia en d’altres balls de poblacions del Vallès. El primer tema o Passeig és d’una estructura musical ternària, i el segon tema ve precedit per una breu Sardana (que es repetirà i clourà al final de la dansa), i dóna pas al tercer tema, les Pavanes. Val a dir que la part de la sardana es balla com el ball rodó, i no té cap altra relació amb la dansa d’aquell nom que la forma de rodona.

Òbviament, la primera fòrmula de transmissió de la música deuria ser segurament cantada, i no seria gens estrany que en algun moment fins i tot s’interpretés així a la plaça. L’existència a mitjans del segle XIX d’un cor de Clavé al sí de la societat La Fraternitat de Castellterçol ho faria possible.

També hi ha constància que en els anys 1894 i 1895 els assaigs que es feien a Can Salavert “Postavó” eren cantats “pel barber Pepus, el Peret de Cal Birro, el Panxona i d’altres de bona veu”.

Les investigacions més llunyanes en el temps ens parlen també d’interpretacions amb la cobla de tres quartans (cornamusa, xeremia, flabiol i tamborí), i posteriorment flabiols i violins.

A finals del segle XIX, concretament  l’any 1897, en plena Renaixença, arriba la gran reforma de la Dansa, duta a terme per Agnès Armengol, que presenta una nova lletra i una ordenació musical de la Dansa i el Ball del Ciri, i que perdura avui dia.

Posteriorment s’han fet nous arranjaments o s’han creat composicions noves a partir d’aquestes melodies: Josep Salavert i Baixeres (s. XIX), Frederic Mompou (1923 i 1928), Joan Bonastre i E. Vigo, Eusebi Guiteras, Ramon Aramon i Serra, J. Font  Sabaté, F. Brunet Recassens, Fèlix Martínez Comín, Pascal Comelade, Companyia Elèctrica Dharma…

Cal destacar l’arranjament per cobla que en va fer l’any 1954 el compositor Joaquim Serra, i que és la que des de l’any 1981 s’utilitza durant la ballada per la Festa Major. Anteriorment s’havien utilitzat altres arranjaments interpretats per orquestra de ball.

L’any 1977 el compositor Manuel Oltra en va fer una versió coral que respecta de manera absoluta l’harmonia i els ritmes de la versió de cobla, pel que es podria fer la ballada perfectament només amb versió coral.

EL BALL DEL CIRI

El ball té una estructura rítmica binaria en els dos temes principals. La resta del ball comparteix amb la Dansa de Castellterçol les pavanes i la sardana final. Aquesta estructura és així des de la restauració de l’any 1897 que fa de la Dansa i del Ball del Ciri la poetessa sabadellenca Agnès Armengol.

Música d’autor desconegut, les primeres referències del Ball del Ciri daten del 1762, encara que d’un altre poble. Òbviament, les interpretacions del Ball del Ciri deurien ser en instruments de l’època: flabiols, tamborins, cornamusa, xeremia, i posteriorment instruments de corda, principalment el violí.

Com en totes les danses populars, la transmissió generacional mitjançant la veu cantada és de cabdal importància, i hi ha documents que acrediten que tant el Ball del Ciri com la Dansa de Castellterçol s’assajaven amb un grup de vilatans “de bona veu” que la cantaven. Es possible que aquest grup coral interpretés, cantant, ni que fos una vegada, el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol durant la Festa Major?

I tu, com la vius?

L’has ballat? t’agradaria ballar-la? t’agrada anar-la a veure? no te la perds cap any? l’has vist una vegada? l’ha ballat un amic? un fill o una filla? recordes quan antigament….? t’imagines que en un futur…?

La Dansa amaga milers de vivències i emocions, difernents per cadascú de nosaltres. I tu, com la vius?

“Em vaig quedar tan impressionada que jo mateixa cantava la dansa.” 

Dolors CastellMembre del Consell | Ex-directora de la Cobla

“M’agradaria molt que la ballessin les meves filles, em faria molta il·lusió que la ballessin.”

Carme MolinaLlibretera

“Perquè és la joia de Castellterçol, i la meva.”

Mercè OlivaMembre del Consell | Vestuari

“Sobretot si balla algú que realment coneixes, això és molt maco de veure.”

Esther SolerLlibretera - Historiadora

“La meva dona estava de tres mesos quan la varem ballar.”

Pere CostaJubilat

“El cor va a cent, és maco, és maco.”

Artur SolerPintor

“La dansa és la meva vida i tota la meva vida ha estat la dansa.”

Joaquim Soler "Carlets"Ex mebre del Consell

“Des de que vaig néixer la vaig viure, a nivell familiar, a nivell personal, a nivell de musica…”

Amelia SolerMembre del Consell

“Tinc moltes ganes de ballar-la.”

Marta Soler

“Tot m’agrada.”

Martí Sarri

“Molta emoció i molta alegria, un esclat de coses.”

Assumpta SerradesanfermMare Ballador 2012

“Un tros bastant gros de la meva vida. Bastant.” 

Josep Fargas "virola"Ex membre del Consell

“Vaig mirar cap al públic i vaig dir; “Oh, estic a l’altre banda!”.”

Sandra NietoBalladora 2011 i 2012

“M’encanta, tan pels que ballen com pels que miren, m’encanta.”

MªRosa CarreñoMare Balladora 2011 i 2012

“Per mi la dansa és Castellterçol en viu.”

MªCarme TantiñàAlcaldesa de Castellterçol

“Agafo el mocador aixeco les mans.”

Jan Franquesa

” Emocionades, contentes, ….”

Ivet Bou

“Per mi la dansa significa festa major, festa grossa.”

Elisabet MasCarnissera

“Veus la plaça petita, petita, petita, i veus tot el passadís, per mi és el moment més emocionant de tots.”

Eduard TúnicaBallador 2000 ??

“La trobo divertida i entretinguda.”

Alba Coll

“Amb un mocador poso les mans altes, i així ens donen colònia quan passen.

Laia Plans

“Recordes que varem anar a veure’ls com ballaven?”

Cristian Oliete

“És aquella rutina però que hi vaig perquè m’agrada.”

Manel Riera

“És una sensació molt estranya, és una sensació que es barreja amb nervis, que es barreja amb il·lusió, que es barreja amb mil coses diferents.”

Montse MalatsMembre del Consell | Ensenyament

“Si tenim novio doncs amb el novio.”

Laia Bou

“Se me’n van els peus quan sento la dansa.”

Conchita Sànchez

“Em fa sentir més estar a casa, em fa sentir més poble, em fa sentir més orgull de veure ballar la gent que la balla.”

Vicenc SàchezEx-Alcalde

“És aquella cosa que recordaràs tota la vida.”

Ruth FernandezBalladora 2000?

“Per mi la dansa és Castellterçol en la seva essència.”

Manel SeguerBallador 2013

“Perquè des de petit que m’agrada ballar i m’agradaria ballar-la.”

Guim Alberch

“El que si que ser és que la dona amb la que vaig ballar el ball del ciri és la meva dona i la mare dels sis fills.”

Domènech MiróMembre del Consell

“La Dansa és elegància i… elegància!”

Joaquima MàrquezMembre del Consell | Ensenyament

“El moment màgic de mirar-me el capdanser i que em doni l’ “okey” per començar la dansa, i jo dono l’entrada els musics.”

Ferran MiróMembre del Consell | Director de la Cobla

“Ballar amb la persona que estimes, que més vols?”

Jordi FranquesaMembre del Consell | Ensenyament

“És un ritual que et fa sentir que pertanys a una comunitat.” 

Joan FargasMembre del Consell

“No és a la plaça, sinó el sentiment ja és quan l’estàs ballant els assajos, no és pot descriure només amb el dia que es balla la dansa.”

Alba PostiusMembre del Consell | Ensenyament

“No esperava que fos així, hi ha com una frontera que quan la travesses doncs ja forma part de teu cos, et puja per les venes. Ho recomano, balleu la dansa!”

Nico VillarànBalador 2012 | Co-dissenyador del logo de la Dansa

Inscripció Parelles 2013

S’obre el període d’inscripció de les parelles que ballaràn la dansa a la Festa Major de Castellterçol 2013.

de l’1 a 20 de juny 2013

Enguany (a l’espera de la posada en funcionament del web oficial) la inscripció es pot fer on-line al web provisional: http://www.parelles2013.dansadecastelltercol.cat/ o, com sempre, presencialment a l’ajuntament de Castellterçol.

Una vegada trascorregut el període marcat, el Consell de la dansa farà públic les 6 parelles escollides.

Pàgines

Els vestits

Els Vestits

VestitsNoies

Actualment

El 2004 la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri innaugura un nou vestuari dissenyat per Josep Ahumada Vilalta. El dissenys, inspirats en la moda de finals del s. XIX i principis del XX, són molt vistosos i funcionals. Cada un dels vestits té el seu propi encant i és diferent de la resta, però segueixen el mateix patró. Un dels trets característics dels vestits de les noies és la recuperació del ram de flors com a ornament i complement.

El vestuari de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri ha viscut molts canvis al llarg dels anys.

Una mica d’història

El vestuari de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri ha viscut molts canvis al llarg dels anys.

Abans del segle XVII, participar com a balladors en aquestes danses pressuposava un nivell de vida un xic elevat, puix que els vestits i els ornaments exigien despeses considerables, encara que no totes les parelles els usaven igual, ja que en lloc de mantellina blanca de casc i vel de puntes, i el barret de felpa de mitja copa, les pertanyents a les masies anaven amb caputxa i barretina morada. Això denota que era un poble on havien de córrer hàbits senyorials.

A l’any 1897 disposem de la primera documentació gràfica, on podem veure les parelles balladores d’aquell any. Els vestits de les dones eren llargs amb colors clars i estampats petits.

A principis del segle XX, els balladors van passar a portar, en el cas de les donzelles, vestits per sota els genolls de seda de colors clars i mantellina blanca llarga. Els fadrins anaven vestits de llana de tons foscos i barrets de copa alta. (Foto: parelles balladores 1897)

A l’any 1933 es va ballar per primera i darrera vegada amb vestuari de pagès i pagesa catalans, on els homes vestien de pana de color marró, tot plegat per la influència de la presència d’Esquerra Republicana a l’ajuntament de Castellterçol.

Al voltant dels anys cinquanta, en algunes ocasions faltaven parelles voluntàries per ballar. Era aleshores quan la ballava l’esbart del poble (Rosa d’Abril), i va ser el moment en què es va introduir el vestuari tradicional català.

Al 1957 va produir-se un nou canvi, on les sis parelles portarien un vestit típic, adornades amb majestuoses capes de gust vuitcentista.

Els anys 1968 i 1969 se segueix la moda del moment (reportatge fotogràfic d’Eugeni Forcano en el llibre de Josep M.Espinàs), i les noies vesteixen amb minifaldilles més o menys curtes.

Entre el 1970 i el 1980 es va decidir adoptar com a vestuari per ballar aquell que s’utilitzava en cas de que l’esbart del poble hagués de sortir a ballar, i el vestuari va passar llavors a ser propietat de l’Ajuntament de Castellterçol.

Aquest mateix vestuari estava inspirat clarament amb el tradicional vestuari català. Les noies duien el cosset de vellut negre, les mitenes de ret, la faldilla de plecs de colors vius, les mitges de color clar i les sabates de taló negres. Els nois duien el barret de copa, la capa, el conjunt de vellut negre, sabates negres amb sivella, i un gran llaç de colors variats. (Foto: parelles any 1997)

Però això dura fins el 2003 quan el Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri va decidir fer un nou vestuari. L’encarregat de dissenyar-lo va ser Josep Ahumada Vilalta. El nou disseny s’inspira en la moda de finals del s. XIX i principis del XX, i es va tenir en compte la vistositat d’aquest, però també la seva funcionalitat. (Imatge esbossos escollits)

El 2004 es va inaugurar el nou vestuari. Val a dir que Josep Ahumada va fer l’esbós d’uns altres vestits inspirant-se en els que s’havien portat a la dècada dels setanta, però finalment s’escolliren els primers esbossos. (Imatge esbossos no utilitzats)

La música

La Música

DansaDiumenge2012-17

Tant la música de la Dansa de Castellterçol com la del Ball del Ciri són d’autor i data desconeguts, encara que existeixen referencies històriques més antigues del Ball del Ciri, concretament del 1762; la Dansa podria ser posterior.

LA DANSA

En el cas de la Dansa, podem parlar clarament d’un ball dividit en diferents parts o “suite de danses”, tal com s’esdevenia en d’altres balls de poblacions del Vallès. El primer tema o Passeig és d’una estructura musical ternària, i el segon tema ve precedit per una breu Sardana (que es repetirà i clourà al final de la dansa), i dóna pas al tercer tema, les Pavanes. Val a dir que la part de la sardana es balla com el ball rodó, i no té cap altra relació amb la dansa d’aquell nom que la forma de rodona.

Òbviament, la primera fòrmula de transmissió de la música deuria ser segurament cantada, i no seria gens estrany que en algun moment fins i tot s’interpretés així a la plaça. L’existència a mitjans del segle XIX d’un cor de Clavé al sí de la societat La Fraternitat de Castellterçol ho faria possible.

També hi ha constància que en els anys 1894 i 1895 els assaigs que es feien a Can Salavert “Postavó” eren cantats “pel barber Pepus, el Peret de Cal Birro, el Panxona i d’altres de bona veu”.

Les investigacions més llunyanes en el temps ens parlen també d’interpretacions amb la cobla de tres quartans (cornamusa, xeremia, flabiol i tamborí), i posteriorment flabiols i violins.

A finals del segle XIX, concretament  l’any 1897, en plena Renaixença, arriba la gran reforma de la Dansa, duta a terme per Agnès Armengol, que presenta una nova lletra i una ordenació musical de la Dansa i el Ball del Ciri, i que perdura avui dia.

Posteriorment s’han fet nous arranjaments o s’han creat composicions noves a partir d’aquestes melodies: Josep Salavert i Baixeres (s. XIX), Frederic Mompou (1923 i 1928), Joan Bonastre i E. Vigo, Eusebi Guiteras, Ramon Aramon i Serra, J. Font  Sabaté, F. Brunet Recassens, Fèlix Martínez Comín, Pascal Comelade, Companyia Elèctrica Dharma…

Cal destacar l’arranjament per cobla que en va fer l’any 1954 el compositor Joaquim Serra, i que és la que des de l’any 1981 s’utilitza durant la ballada per la Festa Major. Anteriorment s’havien utilitzat altres arranjaments interpretats per orquestra de ball.

L’any 1977 el compositor Manuel Oltra en va fer una versió coral que respecta de manera absoluta l’harmonia i els ritmes de la versió de cobla, pel que es podria fer la ballada perfectament només amb versió coral.

EL BALL DEL CIRI

El ball té una estructura rítmica binaria en els dos temes principals. La resta del ball comparteix amb la Dansa de Castellterçol les pavanes i la sardana final. Aquesta estructura és així des de la restauració de l’any 1897 que fa de la Dansa i del Ball del Ciri la poetessa sabadellenca Agnès Armengol.

Música d’autor desconegut, les primeres referències del Ball del Ciri daten del 1762, encara que d’un altre poble. Òbviament, les interpretacions del Ball del Ciri deurien ser en instruments de l’època: flabiols, tamborins, cornamusa, xeremia, i posteriorment instruments de corda, principalment el violí.

Com en totes les danses populars, la transmissió generacional mitjançant la veu cantada és de cabdal importància, i hi ha documents que acrediten que tant el Ball del Ciri com la Dansa de Castellterçol s’assajaven amb un grup de vilatans “de bona veu” que la cantaven. Es possible que aquest grup coral interpretés, cantant, ni que fos una vegada, el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol durant la Festa Major?

I tu, com la vius?

L’has ballat? t’agradaria ballar-la? t’agrada anar-la a veure? no te la perds cap any? l’has vist una vegada? l’ha ballat un amic? un fill o una filla? recordes quan antigament….? t’imagines que en un futur…?

La Dansa amaga milers de vivències i emocions, difernents per cadascú de nosaltres. I tu, com la vius?

“Em vaig quedar tan impressionada que jo mateixa cantava la dansa.” 

Dolors CastellMembre del Consell | Ex-directora de la Cobla

“M’agradaria molt que la ballessin les meves filles, em faria molta il·lusió que la ballessin.”

Carme MolinaLlibretera

“Perquè és la joia de Castellterçol, i la meva.”

Mercè OlivaMembre del Consell | Vestuari

“Sobretot si balla algú que realment coneixes, això és molt maco de veure.”

Esther SolerLlibretera - Historiadora

“La meva dona estava de tres mesos quan la varem ballar.”

Pere CostaJubilat

“El cor va a cent, és maco, és maco.”

Artur SolerPintor

“La dansa és la meva vida i tota la meva vida ha estat la dansa.”

Joaquim Soler "Carlets"Ex mebre del Consell

“Des de que vaig néixer la vaig viure, a nivell familiar, a nivell personal, a nivell de musica…”

Amelia SolerMembre del Consell

“Tinc moltes ganes de ballar-la.”

Marta Soler

“Tot m’agrada.”

Martí Sarri

“Molta emoció i molta alegria, un esclat de coses.”

Assumpta SerradesanfermMare Ballador 2012

“Un tros bastant gros de la meva vida. Bastant.” 

Josep Fargas "virola"Ex membre del Consell

“Vaig mirar cap al públic i vaig dir; “Oh, estic a l’altre banda!”.”

Sandra NietoBalladora 2011 i 2012

“M’encanta, tan pels que ballen com pels que miren, m’encanta.”

MªRosa CarreñoMare Balladora 2011 i 2012

“Per mi la dansa és Castellterçol en viu.”

MªCarme TantiñàAlcaldesa de Castellterçol

“Agafo el mocador aixeco les mans.”

Jan Franquesa

” Emocionades, contentes, ….”

Ivet Bou

“Per mi la dansa significa festa major, festa grossa.”

Elisabet MasCarnissera

“Veus la plaça petita, petita, petita, i veus tot el passadís, per mi és el moment més emocionant de tots.”

Eduard TúnicaBallador 2000 ??

“La trobo divertida i entretinguda.”

Alba Coll

“Amb un mocador poso les mans altes, i així ens donen colònia quan passen.

Laia Plans

“Recordes que varem anar a veure’ls com ballaven?”

Cristian Oliete

“És aquella rutina però que hi vaig perquè m’agrada.”

Manel Riera

“És una sensació molt estranya, és una sensació que es barreja amb nervis, que es barreja amb il·lusió, que es barreja amb mil coses diferents.”

Montse MalatsMembre del Consell | Ensenyament

“Si tenim novio doncs amb el novio.”

Laia Bou

“Se me’n van els peus quan sento la dansa.”

Conchita Sànchez

“Em fa sentir més estar a casa, em fa sentir més poble, em fa sentir més orgull de veure ballar la gent que la balla.”

Vicenc SàchezEx-Alcalde

“És aquella cosa que recordaràs tota la vida.”

Ruth FernandezBalladora 2000?

“Per mi la dansa és Castellterçol en la seva essència.”

Manel SeguerBallador 2013

“Perquè des de petit que m’agrada ballar i m’agradaria ballar-la.”

Guim Alberch

“El que si que ser és que la dona amb la que vaig ballar el ball del ciri és la meva dona i la mare dels sis fills.”

Domènech MiróMembre del Consell

“La Dansa és elegància i… elegància!”

Joaquima MàrquezMembre del Consell | Ensenyament

“El moment màgic de mirar-me el capdanser i que em doni l’ “okey” per començar la dansa, i jo dono l’entrada els musics.”

Ferran MiróMembre del Consell | Director de la Cobla

“Ballar amb la persona que estimes, que més vols?”

Jordi FranquesaMembre del Consell | Ensenyament

“És un ritual que et fa sentir que pertanys a una comunitat.” 

Joan FargasMembre del Consell

“No és a la plaça, sinó el sentiment ja és quan l’estàs ballant els assajos, no és pot descriure només amb el dia que es balla la dansa.”

Alba PostiusMembre del Consell | Ensenyament

“No esperava que fos així, hi ha com una frontera que quan la travesses doncs ja forma part de teu cos, et puja per les venes. Ho recomano, balleu la dansa!”

Nico VillarànBalador 2012 | Co-dissenyador del logo de la Dansa