Entrades

Els vestits

Els Vestits

VestitsNoies

Actualment

El 2004 la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri innaugura un nou vestuari dissenyat per Josep Ahumada Vilalta. El dissenys, inspirats en la moda de finals del s. XIX i principis del XX, són molt vistosos i funcionals. Cada un dels vestits té el seu propi encant i és diferent de la resta, però segueixen el mateix patró. Un dels trets característics dels vestits de les noies és la recuperació del ram de flors com a ornament i complement.

El vestuari de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri ha viscut molts canvis al llarg dels anys.

Una mica d’història

El vestuari de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri ha viscut molts canvis al llarg dels anys.

Abans del segle XVII, participar com a balladors en aquestes danses pressuposava un nivell de vida un xic elevat, puix que els vestits i els ornaments exigien despeses considerables, encara que no totes les parelles els usaven igual, ja que en lloc de mantellina blanca de casc i vel de puntes, i el barret de felpa de mitja copa, les pertanyents a les masies anaven amb caputxa i barretina morada. Això denota que era un poble on havien de córrer hàbits senyorials.

A l’any 1897 disposem de la primera documentació gràfica, on podem veure les parelles balladores d’aquell any. Els vestits de les dones eren llargs amb colors clars i estampats petits.

A principis del segle XX, els balladors van passar a portar, en el cas de les donzelles, vestits per sota els genolls de seda de colors clars i mantellina blanca llarga. Els fadrins anaven vestits de llana de tons foscos i barrets de copa alta. (Foto: parelles balladores 1897)

A l’any 1933 es va ballar per primera i darrera vegada amb vestuari de pagès i pagesa catalans, on els homes vestien de pana de color marró, tot plegat per la influència de la presència d’Esquerra Republicana a l’ajuntament de Castellterçol.

Al voltant dels anys cinquanta, en algunes ocasions faltaven parelles voluntàries per ballar. Era aleshores quan la ballava l’esbart del poble (Rosa d’Abril), i va ser el moment en què es va introduir el vestuari tradicional català.

Al 1957 va produir-se un nou canvi, on les sis parelles portarien un vestit típic, adornades amb majestuoses capes de gust vuitcentista.

Els anys 1968 i 1969 se segueix la moda del moment (reportatge fotogràfic d’Eugeni Forcano en el llibre de Josep M.Espinàs), i les noies vesteixen amb minifaldilles més o menys curtes.

Entre el 1970 i el 1980 es va decidir adoptar com a vestuari per ballar aquell que s’utilitzava en cas de que l’esbart del poble hagués de sortir a ballar, i el vestuari va passar llavors a ser propietat de l’Ajuntament de Castellterçol.

Aquest mateix vestuari estava inspirat clarament amb el tradicional vestuari català. Les noies duien el cosset de vellut negre, les mitenes de ret, la faldilla de plecs de colors vius, les mitges de color clar i les sabates de taló negres. Els nois duien el barret de copa, la capa, el conjunt de vellut negre, sabates negres amb sivella, i un gran llaç de colors variats. (Foto: parelles any 1997)

Però això dura fins el 2003 quan el Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri va decidir fer un nou vestuari. L’encarregat de dissenyar-lo va ser Josep Ahumada Vilalta. El nou disseny s’inspira en la moda de finals del s. XIX i principis del XX, i es va tenir en compte la vistositat d’aquest, però també la seva funcionalitat. (Imatge esbossos escollits)

El 2004 es va inaugurar el nou vestuari. Val a dir que Josep Ahumada va fer l’esbós d’uns altres vestits inspirant-se en els que s’havien portat a la dècada dels setanta, però finalment s’escolliren els primers esbossos. (Imatge esbossos no utilitzats)

La música

La Música

DansaDiumenge2012-17

Tant la música de la Dansa de Castellterçol com la del Ball del Ciri són d’autor i data desconeguts, encara que existeixen referencies històriques més antigues del Ball del Ciri, concretament del 1762; la Dansa podria ser posterior.

LA DANSA

En el cas de la Dansa, podem parlar clarament d’un ball dividit en diferents parts o “suite de danses”, tal com s’esdevenia en d’altres balls de poblacions del Vallès. El primer tema o Passeig és d’una estructura musical ternària, i el segon tema ve precedit per una breu Sardana (que es repetirà i clourà al final de la dansa), i dóna pas al tercer tema, les Pavanes. Val a dir que la part de la sardana es balla com el ball rodó, i no té cap altra relació amb la dansa d’aquell nom que la forma de rodona.

Òbviament, la primera fòrmula de transmissió de la música deuria ser segurament cantada, i no seria gens estrany que en algun moment fins i tot s’interpretés així a la plaça. L’existència a mitjans del segle XIX d’un cor de Clavé al sí de la societat La Fraternitat de Castellterçol ho faria possible.

També hi ha constància que en els anys 1894 i 1895 els assaigs que es feien a Can Salavert “Postavó” eren cantats “pel barber Pepus, el Peret de Cal Birro, el Panxona i d’altres de bona veu”.

Les investigacions més llunyanes en el temps ens parlen també d’interpretacions amb la cobla de tres quartans (cornamusa, xeremia, flabiol i tamborí), i posteriorment flabiols i violins.

A finals del segle XIX, concretament  l’any 1897, en plena Renaixença, arriba la gran reforma de la Dansa, duta a terme per Agnès Armengol, que presenta una nova lletra i una ordenació musical de la Dansa i el Ball del Ciri, i que perdura avui dia.

Posteriorment s’han fet nous arranjaments o s’han creat composicions noves a partir d’aquestes melodies: Josep Salavert i Baixeres (s. XIX), Frederic Mompou (1923 i 1928), Joan Bonastre i E. Vigo, Eusebi Guiteras, Ramon Aramon i Serra, J. Font  Sabaté, F. Brunet Recassens, Fèlix Martínez Comín, Pascal Comelade, Companyia Elèctrica Dharma…

Cal destacar l’arranjament per cobla que en va fer l’any 1954 el compositor Joaquim Serra, i que és la que des de l’any 1981 s’utilitza durant la ballada per la Festa Major. Anteriorment s’havien utilitzat altres arranjaments interpretats per orquestra de ball.

L’any 1977 el compositor Manuel Oltra en va fer una versió coral que respecta de manera absoluta l’harmonia i els ritmes de la versió de cobla, pel que es podria fer la ballada perfectament només amb versió coral.

EL BALL DEL CIRI

El ball té una estructura rítmica binaria en els dos temes principals. La resta del ball comparteix amb la Dansa de Castellterçol les pavanes i la sardana final. Aquesta estructura és així des de la restauració de l’any 1897 que fa de la Dansa i del Ball del Ciri la poetessa sabadellenca Agnès Armengol.

Música d’autor desconegut, les primeres referències del Ball del Ciri daten del 1762, encara que d’un altre poble. Òbviament, les interpretacions del Ball del Ciri deurien ser en instruments de l’època: flabiols, tamborins, cornamusa, xeremia, i posteriorment instruments de corda, principalment el violí.

Com en totes les danses populars, la transmissió generacional mitjançant la veu cantada és de cabdal importància, i hi ha documents que acrediten que tant el Ball del Ciri com la Dansa de Castellterçol s’assajaven amb un grup de vilatans “de bona veu” que la cantaven. Es possible que aquest grup coral interpretés, cantant, ni que fos una vegada, el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol durant la Festa Major?

La Dansa de Castellterçol

La Dansa de Castellterçol

Dansa2012diu

Dansa que expressa el sentiment d’un poble i la identitat de la seva gent.

La Dansa de Castellterçol està catalogada com una de les danses cerimonials més importants dins el folklore català, declarada d’Interès Nacional el 1985 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es balla en el transcurs de la Festa Major, el quart cap de setmana del mes d’agost. El diumenge de Festa Major, un cop acabat l’ofici de les 12 del migdia, les sis parelles de balladors, precedides pel gegants, les autoritats i els músics de la cobla, baixen de l’Església a la Plaça Vella on té lloc el Ball del Ciri i posteriorment la Dansa.

La Dansa del diumenge de Festa Major és més ceremonial i popular que la que es balla el dilluns, ja que en el transcurs del passeig els balladors saluden les autoritats i els ofereixen les seves parelles per tal que duguin a terme el tradicional passeig d’autoritats.

Tant per la bellesa i originalitat de la seva música, com per la seva coreografia, solemne i senyorial, la dansa de Castellterçol va ser declarada d’Interès Nacional el 1985 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La Dansa consta coreogràficament de 3 parts ben diferenciades. Una primera part de dues tirades de passeig, en què els balladors utilitzen per tancar una rotllana i fer passar la noia, en els darrers compassos, a la seva esquerra. Una segona part de dues tirades més de música, idèntica a la primera, on el ballador i la balladora interpreten figures i punts de dansa diferents: la noia va entrant i sortint de la rotllana, mentre el noi efectua uns passos de dansa encarats a la seva parella per acabar amb 23 punts en què el ballador, amb molta elegància i perícia, ha de fer quadrar amb la música. Aquesta segona part és el que s’anomena popularment “ball o dansa”. A partir d’aquí s’inicia, el diumenge de Festa Major, el passeig d’autoritats, que tindrà tantes tirades de música com el nombre d’autoritats o requereixi, i una vegada la darrera autoritat ha acabat el seu passeig, els balladors tornen a tancar la rotllana i es col·loquen per iniciar de nou el ball. La tercera part del ball consta d’una mena de sardana on els balladors aprofiten per tornar a centrar el ball i col·locar-se per iniciar les “pavanes”. Les “pavanes” són un grup de tres estrofes musicals en què els balladors realitzen un grup de passos anomenats “espolsadetes” i una cadena, per continuar amb la sardana final, on els balladors tornen a tancar la rotllana i se saluden tot donant per acabat el ball.

El dilluns a la tarda es tornen a repetir ambdós balls, però sense el solemne passeig de les autoritats, donant a la festa un caràcter més proper i distès.

La música, és una adaptació per a cobla del mestre Joaquim Serra i la lletra és de la poetessa Agnès Armengol.

Una mica d’història:

Ja en el segle XIX Castellterçol tenia una ball propi anomenat “Dansa” que es ballava el dia principal de la Festa Major; així està documentat per Manuel Milà i Fontanals en l’obra “Orígenes del teatro catalán” (1818-1814), en el que hi consta que el primer dia es ballava el Contrapàs i el segon dia la Dansa pel matí i a la tarda el Ball del Ciri.

A finals del segle XIX i començaments del XX els assajos de la Dansa es feien a l’entrada de Can Salavert (Cal Postavó), i eren cantades. També hi ha documentació que esmenta que durant la interpretació a la plaça es tiraven serpentines de colors, i la Dansa era acompanyada per un cor que la cantava (1903).

L’any 1987 la poetessa Agnès Armengol presenta una nova lletra, que és la que es continua cantant a dia d’avui.

El 1929 va ser ballada a l’exposició Internacional de Barcelona al Poble Espanyol, i el mateix any sabem que es feia una aportació econòmica als balladors possiblement per estimular la seva participació.

L’any 1934 té lloc la filmació tant de la Dansa com de Ball del Ciri per Agustí Fabra: és l’enregistrament més antic que es coneix, i el 1935 va se guanyadora del Premi absolut de Galanes en el concurs de Danses Tradicionals de Londres.

Entre els anys 1957 i 1969 hi ha varis canvis de vestuari, adaptant-se a la moda del moment. El primer canvi va ser durant l’any 33 en què els balladors van anar vestits de pagesos catalans, atès a la influència d’Esquerra Republicana a l’ajuntament de Castellterçol.

El segon premi arriba l’any 1966 en el concurs organitzat de “Danzas Españolas” per Televisión Española.

Tot i que l’any 1969 l’ajuntament aprova estudiar una Comissió o Patronat per salvaguardar la Dansa, no serà fins el 1983 que tindrà lloc la creació d’aquesta.

Altres fets destacables són la visita dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Artur Mas durant la Festa Major, amb el preceptiu passeig d’autoritats. La versió polifònica coral feta per Manuel Oltra a petició d’en Manuel Cabero, així com també la incorporació de l’Esbart Rosa d’Abril, l’any 1975, compromès en la participació en l’aspecte tècnic per part de la seva directora, són altres fites rellevants.

Durant els darrers anys s’observen canvis efectuats pel que fa la interpretació d’ambdues danses recollides en les actes de la Comissió, dels quals els més destacables són: el canvi d’orquestra a cobla el 1981; el fet d’acompanyar les autoritats, per part de les parelles, a la Missa en honor dels Sant copatrons; la incorporació d’una versió reduïda del Ball del Ciri el diumenge de Festa Major; i l’eliminació del vals d’autoritats.

Articles i Llibres de referència

  •  Amades, Joan (1982 (facsimil edició 1953)). “Agost. Dia 30” A: Costumari Català. El curs de l’any (Vol. IV Pag 967-976). Barcelona. Salvat Editores  – Edicions 62

I tu, com la vius?

L’has ballat? t’agradaria ballar-la? t’agrada anar-la a veure? no te la perds cap any? l’has vist una vegada? l’ha ballat un amic? un fill o una filla? recordes quan antigament….? t’imagines que en un futur…?

La Dansa amaga milers de vivències i emocions, difernents per cadascú de nosaltres. I tu, com la vius?

Dolors Castell

“Em vaig quedar tan impressionada que jo mateixa cantava la dansa.” 

Dolors CastellMembre del Consell | Ex-directora de la Cobla
Carme Molina

“M’agradaria molt que la ballessin les meves filles, em faria molta il·lusió que la ballessin.”

Carme MolinaLlibretera
Mercè Oliva

“Perquè és la joia de Castellterçol, i la meva.”

Mercè OlivaMembre del Consell | Vestuari
Esther Soler

“Sobretot si balla algú que realment coneixes, això és molt maco de veure.”

Esther SolerLlibretera - Historiadora
Pere Costa

“La meva dona estava de tres mesos quan la varem ballar.”

Pere CostaJubilat
Artur Soler

“El cor va a cent, és maco, és maco.”

Artur SolerPintor
Joaquim Soler "Carlets"

“La dansa és la meva vida i tota la meva vida ha estat la dansa.”

Joaquim Soler "Carlets"Ex mebre del Consell
Amelia Soler

“Des de que vaig néixer la vaig viure, a nivell familiar, a nivell personal, a nivell de musica…”

Amelia SolerMembre del Consell
Marta Soler

“Tinc moltes ganes de ballar-la.”

Marta Soler
Martí Sarri

“Tot m’agrada.”

Martí Sarri
Assumpta Serradesanferm

“Molta emoció i molta alegria, un esclat de coses.”

Assumpta SerradesanfermMare Ballador 2012
Josep Fargas "virola"

“Un tros bastant gros de la meva vida. Bastant.” 

Josep Fargas "virola"Ex membre del Consell
Sandra Nieto

“Vaig mirar cap al públic i vaig dir; “Oh, estic a l’altre banda!”.”

Sandra NietoBalladora 2011 i 2012
MªRosa Carreño

“M’encanta, tan pels que ballen com pels que miren, m’encanta.”

MªRosa CarreñoMare Balladora 2011 i 2012
MªCarme Tantiñà

“Per mi la dansa és Castellterçol en viu.”

MªCarme TantiñàAlcaldesa de Castellterçol
Jan Franquesa

“Agafo el mocador aixeco les mans.”

Jan Franquesa
Ivet Bou

” Emocionades, contentes, ….”

Ivet Bou
Elisabet Mas

“Per mi la dansa significa festa major, festa grossa.”

Elisabet MasCarnissera
Eduard Túnica

“Veus la plaça petita, petita, petita, i veus tot el passadís, per mi és el moment més emocionant de tots.”

Eduard TúnicaBallador 2000 ??
Alba Coll

“La trobo divertida i entretinguda.”

Alba Coll
Laia Plans

“Amb un mocador poso les mans altes, i així ens donen colònia quan passen.

Laia Plans
Cristian Oliete

“Recordes que varem anar a veure’ls com ballaven?”

Cristian Oliete
Manel Riera

“És aquella rutina però que hi vaig perquè m’agrada.”

Manel Riera
Montse Malats

“És una sensació molt estranya, és una sensació que es barreja amb nervis, que es barreja amb il·lusió, que es barreja amb mil coses diferents.”

Montse MalatsMembre del Consell | Ensenyament
Laia Bou

“Si tenim novio doncs amb el novio.”

Laia Bou
Conchita Sànchez

“Se me’n van els peus quan sento la dansa.”

Conchita Sànchez
Vicenc Sàchez

“Em fa sentir més estar a casa, em fa sentir més poble, em fa sentir més orgull de veure ballar la gent que la balla.”

Vicenc SàchezEx-Alcalde
Ruth Fernandez

“És aquella cosa que recordaràs tota la vida.”

Ruth FernandezBalladora 2000?
Manel Seguer

“Per mi la dansa és Castellterçol en la seva essència.”

Manel SeguerBallador 2013
Guim Alberch

“Perquè des de petit que m’agrada ballar i m’agradaria ballar-la.”

Guim Alberch
Domènech Miró

“El que si que ser és que la dona amb la que vaig ballar el ball del ciri és la meva dona i la mare dels sis fills.”

Domènech MiróMembre del Consell
Joaquima Màrquez

“La Dansa és elegància i… elegància!”

Joaquima MàrquezMembre del Consell | Ensenyament
Ferran Miró

“El moment màgic de mirar-me el capdanser i que em doni l’ “okey” per començar la dansa, i jo dono l’entrada els musics.”

Ferran MiróMembre del Consell | Director de la Cobla
Jordi Franquesa

“Ballar amb la persona que estimes, que més vols?”

Jordi FranquesaMembre del Consell | Ensenyament
Joan Fargas

“És un ritual que et fa sentir que pertanys a una comunitat.” 

Joan FargasMembre del Consell
Alba Postius

“No és a la plaça, sinó el sentiment ja és quan l’estàs ballant els assajos, no és pot descriure només amb el dia que es balla la dansa.”

Alba PostiusMembre del Consell | Ensenyament
Nico Villaràn

“No esperava que fos així, hi ha com una frontera que quan la travesses doncs ja forma part de teu cos, et puja per les venes. Ho recomano, balleu la dansa!”

Nico VillarànBalador 2012 | Co-dissenyador del logo de la Dansa

Inscripció Parelles 2013

S’obre el període d’inscripció de les parelles que ballaràn la dansa a la Festa Major de Castellterçol 2013.

de l’1 a 20 de juny 2013

Enguany (a l’espera de la posada en funcionament del web oficial) la inscripció es pot fer on-line al web provisional: http://www.parelles2013.dansadecastelltercol.cat/ o, com sempre, presencialment a l’ajuntament de Castellterçol.

Una vegada trascorregut el període marcat, el Consell de la dansa farà públic les 6 parelles escollides.

Pàgines

Els vestits

Els Vestits

VestitsNoies

Actualment

El 2004 la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri innaugura un nou vestuari dissenyat per Josep Ahumada Vilalta. El dissenys, inspirats en la moda de finals del s. XIX i principis del XX, són molt vistosos i funcionals. Cada un dels vestits té el seu propi encant i és diferent de la resta, però segueixen el mateix patró. Un dels trets característics dels vestits de les noies és la recuperació del ram de flors com a ornament i complement.

El vestuari de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri ha viscut molts canvis al llarg dels anys.

Una mica d’història

El vestuari de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri ha viscut molts canvis al llarg dels anys.

Abans del segle XVII, participar com a balladors en aquestes danses pressuposava un nivell de vida un xic elevat, puix que els vestits i els ornaments exigien despeses considerables, encara que no totes les parelles els usaven igual, ja que en lloc de mantellina blanca de casc i vel de puntes, i el barret de felpa de mitja copa, les pertanyents a les masies anaven amb caputxa i barretina morada. Això denota que era un poble on havien de córrer hàbits senyorials.

A l’any 1897 disposem de la primera documentació gràfica, on podem veure les parelles balladores d’aquell any. Els vestits de les dones eren llargs amb colors clars i estampats petits.

A principis del segle XX, els balladors van passar a portar, en el cas de les donzelles, vestits per sota els genolls de seda de colors clars i mantellina blanca llarga. Els fadrins anaven vestits de llana de tons foscos i barrets de copa alta. (Foto: parelles balladores 1897)

A l’any 1933 es va ballar per primera i darrera vegada amb vestuari de pagès i pagesa catalans, on els homes vestien de pana de color marró, tot plegat per la influència de la presència d’Esquerra Republicana a l’ajuntament de Castellterçol.

Al voltant dels anys cinquanta, en algunes ocasions faltaven parelles voluntàries per ballar. Era aleshores quan la ballava l’esbart del poble (Rosa d’Abril), i va ser el moment en què es va introduir el vestuari tradicional català.

Al 1957 va produir-se un nou canvi, on les sis parelles portarien un vestit típic, adornades amb majestuoses capes de gust vuitcentista.

Els anys 1968 i 1969 se segueix la moda del moment (reportatge fotogràfic d’Eugeni Forcano en el llibre de Josep M.Espinàs), i les noies vesteixen amb minifaldilles més o menys curtes.

Entre el 1970 i el 1980 es va decidir adoptar com a vestuari per ballar aquell que s’utilitzava en cas de que l’esbart del poble hagués de sortir a ballar, i el vestuari va passar llavors a ser propietat de l’Ajuntament de Castellterçol.

Aquest mateix vestuari estava inspirat clarament amb el tradicional vestuari català. Les noies duien el cosset de vellut negre, les mitenes de ret, la faldilla de plecs de colors vius, les mitges de color clar i les sabates de taló negres. Els nois duien el barret de copa, la capa, el conjunt de vellut negre, sabates negres amb sivella, i un gran llaç de colors variats. (Foto: parelles any 1997)

Però això dura fins el 2003 quan el Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri va decidir fer un nou vestuari. L’encarregat de dissenyar-lo va ser Josep Ahumada Vilalta. El nou disseny s’inspira en la moda de finals del s. XIX i principis del XX, i es va tenir en compte la vistositat d’aquest, però també la seva funcionalitat. (Imatge esbossos escollits)

El 2004 es va inaugurar el nou vestuari. Val a dir que Josep Ahumada va fer l’esbós d’uns altres vestits inspirant-se en els que s’havien portat a la dècada dels setanta, però finalment s’escolliren els primers esbossos. (Imatge esbossos no utilitzats)

La música

La Música

DansaDiumenge2012-17

Tant la música de la Dansa de Castellterçol com la del Ball del Ciri són d’autor i data desconeguts, encara que existeixen referencies històriques més antigues del Ball del Ciri, concretament del 1762; la Dansa podria ser posterior.

LA DANSA

En el cas de la Dansa, podem parlar clarament d’un ball dividit en diferents parts o “suite de danses”, tal com s’esdevenia en d’altres balls de poblacions del Vallès. El primer tema o Passeig és d’una estructura musical ternària, i el segon tema ve precedit per una breu Sardana (que es repetirà i clourà al final de la dansa), i dóna pas al tercer tema, les Pavanes. Val a dir que la part de la sardana es balla com el ball rodó, i no té cap altra relació amb la dansa d’aquell nom que la forma de rodona.

Òbviament, la primera fòrmula de transmissió de la música deuria ser segurament cantada, i no seria gens estrany que en algun moment fins i tot s’interpretés així a la plaça. L’existència a mitjans del segle XIX d’un cor de Clavé al sí de la societat La Fraternitat de Castellterçol ho faria possible.

També hi ha constància que en els anys 1894 i 1895 els assaigs que es feien a Can Salavert “Postavó” eren cantats “pel barber Pepus, el Peret de Cal Birro, el Panxona i d’altres de bona veu”.

Les investigacions més llunyanes en el temps ens parlen també d’interpretacions amb la cobla de tres quartans (cornamusa, xeremia, flabiol i tamborí), i posteriorment flabiols i violins.

A finals del segle XIX, concretament  l’any 1897, en plena Renaixença, arriba la gran reforma de la Dansa, duta a terme per Agnès Armengol, que presenta una nova lletra i una ordenació musical de la Dansa i el Ball del Ciri, i que perdura avui dia.

Posteriorment s’han fet nous arranjaments o s’han creat composicions noves a partir d’aquestes melodies: Josep Salavert i Baixeres (s. XIX), Frederic Mompou (1923 i 1928), Joan Bonastre i E. Vigo, Eusebi Guiteras, Ramon Aramon i Serra, J. Font  Sabaté, F. Brunet Recassens, Fèlix Martínez Comín, Pascal Comelade, Companyia Elèctrica Dharma…

Cal destacar l’arranjament per cobla que en va fer l’any 1954 el compositor Joaquim Serra, i que és la que des de l’any 1981 s’utilitza durant la ballada per la Festa Major. Anteriorment s’havien utilitzat altres arranjaments interpretats per orquestra de ball.

L’any 1977 el compositor Manuel Oltra en va fer una versió coral que respecta de manera absoluta l’harmonia i els ritmes de la versió de cobla, pel que es podria fer la ballada perfectament només amb versió coral.

EL BALL DEL CIRI

El ball té una estructura rítmica binaria en els dos temes principals. La resta del ball comparteix amb la Dansa de Castellterçol les pavanes i la sardana final. Aquesta estructura és així des de la restauració de l’any 1897 que fa de la Dansa i del Ball del Ciri la poetessa sabadellenca Agnès Armengol.

Música d’autor desconegut, les primeres referències del Ball del Ciri daten del 1762, encara que d’un altre poble. Òbviament, les interpretacions del Ball del Ciri deurien ser en instruments de l’època: flabiols, tamborins, cornamusa, xeremia, i posteriorment instruments de corda, principalment el violí.

Com en totes les danses populars, la transmissió generacional mitjançant la veu cantada és de cabdal importància, i hi ha documents que acrediten que tant el Ball del Ciri com la Dansa de Castellterçol s’assajaven amb un grup de vilatans “de bona veu” que la cantaven. Es possible que aquest grup coral interpretés, cantant, ni que fos una vegada, el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol durant la Festa Major?

La Dansa de Castellterçol

La Dansa de Castellterçol

Dansa2012diu

Dansa que expressa el sentiment d’un poble i la identitat de la seva gent.

La Dansa de Castellterçol està catalogada com una de les danses cerimonials més importants dins el folklore català, declarada d’Interès Nacional el 1985 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es balla en el transcurs de la Festa Major, el quart cap de setmana del mes d’agost. El diumenge de Festa Major, un cop acabat l’ofici de les 12 del migdia, les sis parelles de balladors, precedides pel gegants, les autoritats i els músics de la cobla, baixen de l’Església a la Plaça Vella on té lloc el Ball del Ciri i posteriorment la Dansa.

La Dansa del diumenge de Festa Major és més ceremonial i popular que la que es balla el dilluns, ja que en el transcurs del passeig els balladors saluden les autoritats i els ofereixen les seves parelles per tal que duguin a terme el tradicional passeig d’autoritats.

Tant per la bellesa i originalitat de la seva música, com per la seva coreografia, solemne i senyorial, la dansa de Castellterçol va ser declarada d’Interès Nacional el 1985 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La Dansa consta coreogràficament de 3 parts ben diferenciades. Una primera part de dues tirades de passeig, en què els balladors utilitzen per tancar una rotllana i fer passar la noia, en els darrers compassos, a la seva esquerra. Una segona part de dues tirades més de música, idèntica a la primera, on el ballador i la balladora interpreten figures i punts de dansa diferents: la noia va entrant i sortint de la rotllana, mentre el noi efectua uns passos de dansa encarats a la seva parella per acabar amb 23 punts en què el ballador, amb molta elegància i perícia, ha de fer quadrar amb la música. Aquesta segona part és el que s’anomena popularment “ball o dansa”. A partir d’aquí s’inicia, el diumenge de Festa Major, el passeig d’autoritats, que tindrà tantes tirades de música com el nombre d’autoritats o requereixi, i una vegada la darrera autoritat ha acabat el seu passeig, els balladors tornen a tancar la rotllana i es col·loquen per iniciar de nou el ball. La tercera part del ball consta d’una mena de sardana on els balladors aprofiten per tornar a centrar el ball i col·locar-se per iniciar les “pavanes”. Les “pavanes” són un grup de tres estrofes musicals en què els balladors realitzen un grup de passos anomenats “espolsadetes” i una cadena, per continuar amb la sardana final, on els balladors tornen a tancar la rotllana i se saluden tot donant per acabat el ball.

El dilluns a la tarda es tornen a repetir ambdós balls, però sense el solemne passeig de les autoritats, donant a la festa un caràcter més proper i distès.

La música, és una adaptació per a cobla del mestre Joaquim Serra i la lletra és de la poetessa Agnès Armengol.

Una mica d’història:

Ja en el segle XIX Castellterçol tenia una ball propi anomenat “Dansa” que es ballava el dia principal de la Festa Major; així està documentat per Manuel Milà i Fontanals en l’obra “Orígenes del teatro catalán” (1818-1814), en el que hi consta que el primer dia es ballava el Contrapàs i el segon dia la Dansa pel matí i a la tarda el Ball del Ciri.

A finals del segle XIX i començaments del XX els assajos de la Dansa es feien a l’entrada de Can Salavert (Cal Postavó), i eren cantades. També hi ha documentació que esmenta que durant la interpretació a la plaça es tiraven serpentines de colors, i la Dansa era acompanyada per un cor que la cantava (1903).

L’any 1987 la poetessa Agnès Armengol presenta una nova lletra, que és la que es continua cantant a dia d’avui.

El 1929 va ser ballada a l’exposició Internacional de Barcelona al Poble Espanyol, i el mateix any sabem que es feia una aportació econòmica als balladors possiblement per estimular la seva participació.

L’any 1934 té lloc la filmació tant de la Dansa com de Ball del Ciri per Agustí Fabra: és l’enregistrament més antic que es coneix, i el 1935 va se guanyadora del Premi absolut de Galanes en el concurs de Danses Tradicionals de Londres.

Entre els anys 1957 i 1969 hi ha varis canvis de vestuari, adaptant-se a la moda del moment. El primer canvi va ser durant l’any 33 en què els balladors van anar vestits de pagesos catalans, atès a la influència d’Esquerra Republicana a l’ajuntament de Castellterçol.

El segon premi arriba l’any 1966 en el concurs organitzat de “Danzas Españolas” per Televisión Española.

Tot i que l’any 1969 l’ajuntament aprova estudiar una Comissió o Patronat per salvaguardar la Dansa, no serà fins el 1983 que tindrà lloc la creació d’aquesta.

Altres fets destacables són la visita dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Artur Mas durant la Festa Major, amb el preceptiu passeig d’autoritats. La versió polifònica coral feta per Manuel Oltra a petició d’en Manuel Cabero, així com també la incorporació de l’Esbart Rosa d’Abril, l’any 1975, compromès en la participació en l’aspecte tècnic per part de la seva directora, són altres fites rellevants.

Durant els darrers anys s’observen canvis efectuats pel que fa la interpretació d’ambdues danses recollides en les actes de la Comissió, dels quals els més destacables són: el canvi d’orquestra a cobla el 1981; el fet d’acompanyar les autoritats, per part de les parelles, a la Missa en honor dels Sant copatrons; la incorporació d’una versió reduïda del Ball del Ciri el diumenge de Festa Major; i l’eliminació del vals d’autoritats.

Articles i Llibres de referència

  •  Amades, Joan (1982 (facsimil edició 1953)). “Agost. Dia 30” A: Costumari Català. El curs de l’any (Vol. IV Pag 967-976). Barcelona. Salvat Editores  – Edicions 62

I tu, com la vius?

L’has ballat? t’agradaria ballar-la? t’agrada anar-la a veure? no te la perds cap any? l’has vist una vegada? l’ha ballat un amic? un fill o una filla? recordes quan antigament….? t’imagines que en un futur…?

La Dansa amaga milers de vivències i emocions, difernents per cadascú de nosaltres. I tu, com la vius?

Dolors Castell

“Em vaig quedar tan impressionada que jo mateixa cantava la dansa.” 

Dolors CastellMembre del Consell | Ex-directora de la Cobla
Carme Molina

“M’agradaria molt que la ballessin les meves filles, em faria molta il·lusió que la ballessin.”

Carme MolinaLlibretera
Mercè Oliva

“Perquè és la joia de Castellterçol, i la meva.”

Mercè OlivaMembre del Consell | Vestuari
Esther Soler

“Sobretot si balla algú que realment coneixes, això és molt maco de veure.”

Esther SolerLlibretera - Historiadora
Pere Costa

“La meva dona estava de tres mesos quan la varem ballar.”

Pere CostaJubilat
Artur Soler

“El cor va a cent, és maco, és maco.”

Artur SolerPintor
Joaquim Soler "Carlets"

“La dansa és la meva vida i tota la meva vida ha estat la dansa.”

Joaquim Soler "Carlets"Ex mebre del Consell
Amelia Soler

“Des de que vaig néixer la vaig viure, a nivell familiar, a nivell personal, a nivell de musica…”

Amelia SolerMembre del Consell
Marta Soler

“Tinc moltes ganes de ballar-la.”

Marta Soler
Martí Sarri

“Tot m’agrada.”

Martí Sarri
Assumpta Serradesanferm

“Molta emoció i molta alegria, un esclat de coses.”

Assumpta SerradesanfermMare Ballador 2012
Josep Fargas "virola"

“Un tros bastant gros de la meva vida. Bastant.” 

Josep Fargas "virola"Ex membre del Consell
Sandra Nieto

“Vaig mirar cap al públic i vaig dir; “Oh, estic a l’altre banda!”.”

Sandra NietoBalladora 2011 i 2012
MªRosa Carreño

“M’encanta, tan pels que ballen com pels que miren, m’encanta.”

MªRosa CarreñoMare Balladora 2011 i 2012
MªCarme Tantiñà

“Per mi la dansa és Castellterçol en viu.”

MªCarme TantiñàAlcaldesa de Castellterçol
Jan Franquesa

“Agafo el mocador aixeco les mans.”

Jan Franquesa
Ivet Bou

” Emocionades, contentes, ….”

Ivet Bou
Elisabet Mas

“Per mi la dansa significa festa major, festa grossa.”

Elisabet MasCarnissera
Eduard Túnica

“Veus la plaça petita, petita, petita, i veus tot el passadís, per mi és el moment més emocionant de tots.”

Eduard TúnicaBallador 2000 ??
Alba Coll

“La trobo divertida i entretinguda.”

Alba Coll
Laia Plans

“Amb un mocador poso les mans altes, i així ens donen colònia quan passen.

Laia Plans
Cristian Oliete

“Recordes que varem anar a veure’ls com ballaven?”

Cristian Oliete
Manel Riera

“És aquella rutina però que hi vaig perquè m’agrada.”

Manel Riera
Montse Malats

“És una sensació molt estranya, és una sensació que es barreja amb nervis, que es barreja amb il·lusió, que es barreja amb mil coses diferents.”

Montse MalatsMembre del Consell | Ensenyament
Laia Bou

“Si tenim novio doncs amb el novio.”

Laia Bou
Conchita Sànchez

“Se me’n van els peus quan sento la dansa.”

Conchita Sànchez
Vicenc Sàchez

“Em fa sentir més estar a casa, em fa sentir més poble, em fa sentir més orgull de veure ballar la gent que la balla.”

Vicenc SàchezEx-Alcalde
Ruth Fernandez

“És aquella cosa que recordaràs tota la vida.”

Ruth FernandezBalladora 2000?
Manel Seguer

“Per mi la dansa és Castellterçol en la seva essència.”

Manel SeguerBallador 2013
Guim Alberch

“Perquè des de petit que m’agrada ballar i m’agradaria ballar-la.”

Guim Alberch
Domènech Miró

“El que si que ser és que la dona amb la que vaig ballar el ball del ciri és la meva dona i la mare dels sis fills.”

Domènech MiróMembre del Consell
Joaquima Màrquez

“La Dansa és elegància i… elegància!”

Joaquima MàrquezMembre del Consell | Ensenyament
Ferran Miró

“El moment màgic de mirar-me el capdanser i que em doni l’ “okey” per començar la dansa, i jo dono l’entrada els musics.”

Ferran MiróMembre del Consell | Director de la Cobla
Jordi Franquesa

“Ballar amb la persona que estimes, que més vols?”

Jordi FranquesaMembre del Consell | Ensenyament
Joan Fargas

“És un ritual que et fa sentir que pertanys a una comunitat.” 

Joan FargasMembre del Consell
Alba Postius

“No és a la plaça, sinó el sentiment ja és quan l’estàs ballant els assajos, no és pot descriure només amb el dia que es balla la dansa.”

Alba PostiusMembre del Consell | Ensenyament
Nico Villaràn

“No esperava que fos així, hi ha com una frontera que quan la travesses doncs ja forma part de teu cos, et puja per les venes. Ho recomano, balleu la dansa!”

Nico VillarànBalador 2012 | Co-dissenyador del logo de la Dansa