Pàgines

Els vestits

Els Vestits

VestitsNoies

Actualment

El 2004 la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri innaugura un nou vestuari dissenyat per Josep Ahumada Vilalta. El dissenys, inspirats en la moda de finals del s. XIX i principis del XX, són molt vistosos i funcionals. Cada un dels vestits té el seu propi encant i és diferent de la resta, però segueixen el mateix patró. Un dels trets característics dels vestits de les noies és la recuperació del ram de flors com a ornament i complement.

El vestuari de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri ha viscut molts canvis al llarg dels anys.

Una mica d’història

El vestuari de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri ha viscut molts canvis al llarg dels anys.

Abans del segle XVII, participar com a balladors en aquestes danses pressuposava un nivell de vida un xic elevat, puix que els vestits i els ornaments exigien despeses considerables, encara que no totes les parelles els usaven igual, ja que en lloc de mantellina blanca de casc i vel de puntes, i el barret de felpa de mitja copa, les pertanyents a les masies anaven amb caputxa i barretina morada. Això denota que era un poble on havien de córrer hàbits senyorials.

A l’any 1897 disposem de la primera documentació gràfica, on podem veure les parelles balladores d’aquell any. Els vestits de les dones eren llargs amb colors clars i estampats petits.

A principis del segle XX, els balladors van passar a portar, en el cas de les donzelles, vestits per sota els genolls de seda de colors clars i mantellina blanca llarga. Els fadrins anaven vestits de llana de tons foscos i barrets de copa alta. (Foto: parelles balladores 1897)

A l’any 1933 es va ballar per primera i darrera vegada amb vestuari de pagès i pagesa catalans, on els homes vestien de pana de color marró, tot plegat per la influència de la presència d’Esquerra Republicana a l’ajuntament de Castellterçol.

Al voltant dels anys cinquanta, en algunes ocasions faltaven parelles voluntàries per ballar. Era aleshores quan la ballava l’esbart del poble (Rosa d’Abril), i va ser el moment en què es va introduir el vestuari tradicional català.

Al 1957 va produir-se un nou canvi, on les sis parelles portarien un vestit típic, adornades amb majestuoses capes de gust vuitcentista.

Els anys 1968 i 1969 se segueix la moda del moment (reportatge fotogràfic d’Eugeni Forcano en el llibre de Josep M.Espinàs), i les noies vesteixen amb minifaldilles més o menys curtes.

Entre el 1970 i el 1980 es va decidir adoptar com a vestuari per ballar aquell que s’utilitzava en cas de que l’esbart del poble hagués de sortir a ballar, i el vestuari va passar llavors a ser propietat de l’Ajuntament de Castellterçol.

Aquest mateix vestuari estava inspirat clarament amb el tradicional vestuari català. Les noies duien el cosset de vellut negre, les mitenes de ret, la faldilla de plecs de colors vius, les mitges de color clar i les sabates de taló negres. Els nois duien el barret de copa, la capa, el conjunt de vellut negre, sabates negres amb sivella, i un gran llaç de colors variats. (Foto: parelles any 1997)

Però això dura fins el 2003 quan el Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri va decidir fer un nou vestuari. L’encarregat de dissenyar-lo va ser Josep Ahumada Vilalta. El nou disseny s’inspira en la moda de finals del s. XIX i principis del XX, i es va tenir en compte la vistositat d’aquest, però també la seva funcionalitat. (Imatge esbossos escollits)

El 2004 es va inaugurar el nou vestuari. Val a dir que Josep Ahumada va fer l’esbós d’uns altres vestits inspirant-se en els que s’havien portat a la dècada dels setanta, però finalment s’escolliren els primers esbossos. (Imatge esbossos no utilitzats)