El Ball del Ciri

El Ball del Ciri té un origen fonamentalment religiós i de traspàs de poders.

El Ball del Ciri té un caràcter simbòlic important, en tant que està molt lligat a la tradició religiosa del poble. Tres de les sis parelles de balladors ja ballaren l’any anterior, mentre que les altres tres són parelles noves. Els primers s’encarregaven tradicionalment de cuidar del manteniment i de les flors que decoraven l’altar major de l’església al llarg de l’any, mentre que els segons haurien d’assumir aquesta tasca de cara al següent any. El ball simbolitza aquest traspàs de poders en un moment determinat de la música, en què els balladors antics lliuren l’almorratxa i el ciri guarnit de flors a les noves parelles. Els tres nois que ja ballaren l’any anterior tiraran a més l’ampolla de colònia per sobre de l’ajuntament als últims compassos del ball, simbolitzant també el final de la seva tasca, no sense jugar amb la cobla en la darrera tirada musical, en què l’últim ballador simularà el llançament o mirarà de posar a prova la resistència dels músics. Al marge però d’aquestes juguesques, cal tenir però molt present el vincle que s’estableix entre aquest ball i la seva significació religiosa.

El flaire de la colònia de les almorratxes impregna la plaça d’una màgia especial.

En el decurs del ball, les balladores, amb el ciri a la mà esquerra i que comparteixen amb el noi, i l’almorratxa en la seva mà dreta, van buidant la colònia sobre els mocadors que els més menuts els acosten, impregnant la plaça d’una fragància especial.

El ball té també un estret vincle amb la Dansa de Castellterçol, ja que després de que les ampolles han estat llançades per sobre de l’ajuntament, es balla la coreografia de la sardana o pavana, la darrera part de la Dansa, com a cloenda. Val a dir que la juguesca de les ampolles es realitza només el dilluns de Festa Major, mentre que és el diumenge quan la Dansa assumeix el paper més important de la ballada.