La Dansa de Castellterçol

Dansa que expressa el sentiment d’un poble i la identitat de la seva gent.

La Dansa de Castellterçol està catalogada com una de les danses cerimonials més importants dins el folklore català, declarada d’Interès Nacional el 1985 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es balla en el transcurs de la Festa Major, el quart cap de setmana del mes d’agost. El diumenge de Festa Major, un cop acabat l’ofici de les 12 del migdia, les sis parelles de balladors, precedides pel gegants, les autoritats i els músics de la cobla, baixen de l’Església a la Plaça Vella on té lloc el Ball del Ciri i posteriorment la Dansa.

La Dansa del diumenge de Festa Major és més ceremonial i popular que la que es balla el dilluns, ja que en el transcurs del passeig els balladors saluden les autoritats i els ofereixen les seves parelles per tal que duguin a terme el tradicional passeig d’autoritats.

Tant per la bellesa i originalitat de la seva música, com per la seva coreografia, solemne i senyorial, la dansa de Castellterçol va ser declarada d’Interès Nacional el 1985 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La Dansa consta coreogràficament de 3 parts ben diferenciades. Una primera part de dues tirades de passeig, en què els balladors utilitzen per tancar una rotllana i fer passar la noia, en els darrers compassos, a la seva esquerra. Una segona part de dues tirades més de música, idèntica a la primera, on el ballador i la balladora interpreten figures i punts de dansa diferents: la noia va entrant i sortint de la rotllana, mentre el noi efectua uns passos de dansa encarats a la seva parella per acabar amb 23 punts en què el ballador, amb molta elegància i perícia, ha de fer quadrar amb la música. Aquesta segona part és el que s’anomena popularment “ball o dansa”. A partir d’aquí s’inicia, el diumenge de Festa Major, el passeig d’autoritats, que tindrà tantes tirades de música com el nombre d’autoritats o requereixi, i una vegada la darrera autoritat ha acabat el seu passeig, els balladors tornen a tancar la rotllana i es col·loquen per iniciar de nou el ball. La tercera part del ball consta d’una mena de sardana on els balladors aprofiten per tornar a centrar el ball i col·locar-se per iniciar les “pavanes”. Les “pavanes” són un grup de tres estrofes musicals en què els balladors realitzen un grup de passos anomenats “espolsadetes” i una cadena, per continuar amb la sardana final, on els balladors tornen a tancar la rotllana i se saluden tot donant per acabat el ball.

El dilluns a la tarda es tornen a repetir ambdós balls, però sense el solemne passeig de les autoritats, donant a la festa un caràcter més proper i distès.

La música, és una adaptació per a cobla del mestre Joaquim Serra i la lletra és de la poetessa Agnès Armengol.

Una mica d’història:

Ja en el segle XIX Castellterçol tenia una ball propi anomenat “Dansa” que es ballava el dia principal de la Festa Major; així està documentat per Manuel Milà i Fontanals en l’obra “Orígenes del teatro catalán” (1818-1814), en el que hi consta que el primer dia es ballava el Contrapàs i el segon dia la Dansa pel matí i a la tarda el Ball del Ciri.

A finals del segle XIX i començaments del XX els assajos de la Dansa es feien a l’entrada de Can Salavert (Cal Postavó), i eren cantades. També hi ha documentació que esmenta que durant la interpretació a la plaça es tiraven serpentines de colors, i la Dansa era acompanyada per un cor que la cantava (1903).

L’any 1987 la poetessa Agnès Armengol presenta una nova lletra, que és la que es continua cantant a dia d’avui.

El 1929 va ser ballada a l’exposició Internacional de Barcelona al Poble Espanyol, i el mateix any sabem que es feia una aportació econòmica als balladors possiblement per estimular la seva participació.

L’any 1934 té lloc la filmació tant de la Dansa com de Ball del Ciri per Agustí Fabra: és l’enregistrament més antic que es coneix, i el 1935 va se guanyadora del Premi absolut de Galanes en el concurs de Danses Tradicionals de Londres.

Entre els anys 1957 i 1969 hi ha varis canvis de vestuari, adaptant-se a la moda del moment. El primer canvi va ser durant l’any 33 en què els balladors van anar vestits de pagesos catalans, atès a la influència d’Esquerra Republicana a l’ajuntament de Castellterçol.

El segon premi arriba l’any 1966 en el concurs organitzat de “Danzas Españolas” per Televisión Española.

Tot i que l’any 1969 l’ajuntament aprova estudiar una Comissió o Patronat per salvaguardar la Dansa, no serà fins el 1983 que tindrà lloc la creació d’aquesta.

Altres fets destacables són la visita dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Artur Mas durant la Festa Major, amb el preceptiu passeig d’autoritats. La versió polifònica coral feta per Manuel Oltra a petició d’en Manuel Cabero, així com també la incorporació de l’Esbart Rosa d’Abril, l’any 1975, compromès en la participació en l’aspecte tècnic per part de la seva directora, són altres fites rellevants.

Durant els darrers anys s’observen canvis efectuats pel que fa la interpretació d’ambdues danses recollides en les actes de la Comissió, dels quals els més destacables són: el canvi d’orquestra a cobla el 1981; el fet d’acompanyar les autoritats, per part de les parelles, a la Missa en honor dels Sant copatrons; la incorporació d’una versió reduïda del Ball del Ciri el diumenge de Festa Major; i l’eliminació del vals d’autoritats.