Tant la música de la Dansa de Castellterçol com la del Ball del Ciri són d’autor i data desconeguts, encara que existeixen referencies històriques més antigues del Ball del Ciri, concretament del 1762; la Dansa podria ser posterior.

LA DANSA

En el cas de la Dansa, podem parlar clarament d’un ball dividit en diferents parts o “suite de danses”, tal com s’esdevenia en d’altres balls de poblacions del Vallès. El primer tema o Passeig és d’una estructura musical ternària, i el segon tema ve precedit per una breu Sardana (que es repetirà i clourà al final de la dansa), i dóna pas al tercer tema, les Pavanes. Val a dir que la part de la sardana es balla com el ball rodó, i no té cap altra relació amb la dansa d’aquell nom que la forma de rodona.

Òbviament, la primera fòrmula de transmissió de la música deuria ser segurament cantada, i no seria gens estrany que en algun moment fins i tot s’interpretés així a la plaça. L’existència a mitjans del segle XIX d’un cor de Clavé al sí de la societat La Fraternitat de Castellterçol ho faria possible.

També hi ha constància que en els anys 1894 i 1895 els assaigs que es feien a Can Salavert “Postavó” eren cantats “pel barber Pepus, el Peret de Cal Birro, el Panxona i d’altres de bona veu”.

Les investigacions més llunyanes en el temps ens parlen també d’interpretacions amb la cobla de tres quartans (cornamusa, xeremia, flabiol i tamborí), i posteriorment flabiols i violins.

A finals del segle XIX, concretament  l’any 1897, en plena Renaixença, arriba la gran reforma de la Dansa, duta a terme per Agnès Armengol, que presenta una nova lletra i una ordenació musical de la Dansa i el Ball del Ciri, i que perdura avui dia.

Posteriorment s’han fet nous arranjaments o s’han creat composicions noves a partir d’aquestes melodies: Josep Salavert i Baixeres (s. XIX), Frederic Mompou (1923 i 1928), Joan Bonastre i E. Vigo, Eusebi Guiteras, Ramon Aramon i Serra, J. Font  Sabaté, F. Brunet Recassens, Fèlix Martínez Comín, Pascal Comelade, Companyia Elèctrica Dharma…

Cal destacar l’arranjament per cobla que en va fer l’any 1954 el compositor Joaquim Serra, i que és la que des de l’any 1981 s’utilitza durant la ballada per la Festa Major. Anteriorment s’havien utilitzat altres arranjaments interpretats per orquestra de ball.

L’any 1977 el compositor Manuel Oltra en va fer una versió coral que respecta de manera absoluta l’harmonia i els ritmes de la versió de cobla, pel que es podria fer la ballada perfectament només amb versió coral.

EL BALL DEL CIRI

El ball té una estructura rítmica binaria en els dos temes principals. La resta del ball comparteix amb la Dansa de Castellterçol les pavanes i la sardana final. Aquesta estructura és així des de la restauració de l’any 1897 que fa de la Dansa i del Ball del Ciri la poetessa sabadellenca Agnès Armengol.

Música d’autor desconegut, les primeres referències del Ball del Ciri daten del 1762, encara que d’un altre poble. Òbviament, les interpretacions del Ball del Ciri deurien ser en instruments de l’època: flabiols, tamborins, cornamusa, xeremia, i posteriorment instruments de corda, principalment el violí.

Com en totes les danses populars, la transmissió generacional mitjançant la veu cantada és de cabdal importància, i hi ha documents que acrediten que tant el Ball del Ciri com la Dansa de Castellterçol s’assajaven amb un grup de vilatans “de bona veu” que la cantaven. Es possible que aquest grup coral interpretés, cantant, ni que fos una vegada, el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol durant la Festa Major?