La Festa
Pels balladors, principals protagonistes, la festa també té d’altres ingredients que van més enllà del moment central a la plaça.
La ballada de la Dansa i el Ball del Ciri és sense cap mena de dubte un dels plats forts de la Festa Major de Castellterçol. La plaça s’omple d’autòctons, estiuejants i passavolants per gaudir del ritual annual.
Diumenge al migdia, sortint de missa de 12, balladors i autoritats enfilen cap a la plaça de la Vila acompanyats pels músics i els gegants. És el moment de l’escenificació més formal i protocolària que incou el tradicional passeig de les autoritats, que presideixen l’acte. Des de l’any 1997 també s’inclou a la ballada una versió reduïda del Ball del Ciri (sense el llençament d’ampolles per damunt de la Casa de la Vila).
Dilluns a la tarda, després del dinar de Festa Major i la corresponent sobretaula, és el torn del que coloquialment es coneix com la Dansa “pel poble”. A més de la Dansa, es balla el Ball del Ciri complert, amb el ritual de llançament de les ampolles que simbolitzen el final de la festa (que antigament acabava el dilluns) i, per altra banda, la ballada acaba amb uns balls vuitcentistes amb la participació del públic.
Pels balladors, principals protagonistes, la festa també té d’altres ingredients que van més enllà del moment central a la plaça. A més dels assajos (que es realitzen gairebé diariament durant juliol i agost) hi ha un seguit de petits actes més íntims i extraoficials que complementen l’experiència de ballar per Festa Major: l’assaig de llançament d’ampolles, l’esmorzar de balladors diumenge al matí, els preparatius a Cal Recader, la ronda de xupitos prèvia a la ballada de dilluns, la sessió de fotos a la Casa Museu Prat de la Riba, etc…
Com no podria ser d’altra manera, tot això és possible gràcies a l’aportació altruista d’un grapat de gent que dediquen part del seu temps i experiència a la festa: tenint cura dels vestits, dirigint els assajos, vetllant per la música, coordinant la comunicació, seguint el procés d’inscripció, prenent decisions…
La Dansa i el Ball del Ciri sobrepassen per a molts castellterçolencs el moment concret de la ballada a plaça.
Però La Dansa i el Ball del Ciri sobrepassen per a molts Castellterçolencs el moment concret de la ballada a plaça, i és per això que no sorprèn –i alhora demostra el seu arrelament més enllà de la pròpia tradició– que les darreres dècades trobem els seus símbols en manifestacions populars d’entrada no vinculades als balls ni als seus orígens. Entre d’altres, es pot destacar la samarreta de Festa Major que, combinant una coneguda marca comercial amb l’almorratxa del Ball del Ciri, va ser protagonista de l’estiu 2002, o les forques grans i els vestits que la Colla de Diables de Castellterçol van estrenar en el seu Xè aniversari inspirades en el ciri, l’almorratxa, el barret i la mantellina, i que acostumen a tancar el Correfoc de Castellterçol (un altre dels actes més populars de la Festa), amb una versió lliure de la Música del Ball del Ciri estrenada també l’any del Xè aniversari de la colla.
Finalment, com tota tradició preuada, al voltant de la Dansa hi podem trobar les discussions apassionades d’una minoria que viu amb passió la festa i les diversos interpretacions que permet la tradició, veient amb diferents ulls la seva possible evolució. Des de la polèmica al voltant de la versió musical més idònea per ballar-la, fins a les diverses opinions respecte l’evolució del vestuari, passant pel públic puntualment sorollós de sota el balcó de l’ajuntament i les opinions de qualsevol aficionat. Tot això forma part de la riquesa de la festa i contribueix a fer-la més gran i a mantenir-la viva.